Una recent sentència del Tribunal Suprem estableix que, quan uns pares donen diners a un fill perquè compri un habitatge, en el moment de repartir l’herència s’ha de computar l’import dels diners donats, actualitzat en el moment de la partició, i no el valor que hagi adquirit l’immoble amb el pas del temps.

Aquest criteri aporta més seguretat jurídica i evita que la revalorització de l’habitatge generi desequilibris entre els hereus. La clau és que la donació va recaure sobre els diners destinats a la compra i no sobre l’habitatge, que mai no va formar part del patrimoni dels pares.